Primera part: recerca, selecció i anàlisi de referents.

-Primer referent: El crit d’Edvard Munch. Podríem dir que és una obre simètrica axial, però la figura principal no està centrada del tot fent que es desequilibri l’obra, i per això estan presents dues figures al fons que li dona equilibri a la composició, també podem veure la presència d’una línia en diagonal que dona un desequilibri increïble al quadre. Aquesta composició a partir de diferents esquemes com són l’asimètric i el diagonal fent que tingui més caràcter i personalitat com a obra. Per acabar, també observem com es representa un estat mental deplorable, que s’ha aconseguit mitjançant la composició caòtica que presenta i com la diferència de duresa en els traços ens guien depenent de la importància que tinguin.

-Segon referent: Portia ferint-se la cama de Elisabetta Sirani. En aquesta segona obre podem veure l’asimetria que presenta a causa de la posició en què es troba la nostra protagonista, aquesta asimetria es veu resolta gràcies a la llei de compensació de masses, ja que veiem gent al fons, fent que li doni equilibri. També es pot observar una línia que divideix el quadre i els espais que ocupa la protagonista i els personatges secundaris.

-Trecer referent: Les Menines de Diego Velazquez. En aquest últim referent podem observar una composició simètrica axial basada en la llei de la balança.

Altres persones diuen que té més a veure amb la secció àurea, ja que podem dividir la composició en parts proporcionalment harmòniques.

Segona part: elaboració d’esbossos.

Amb les diferents composicions que veurem a continuació volia transmetre una sensació d’incomoditat com si estiguéssim veient alguna cosa que no haguéssim de veure mitjançant una composició asimètrica en forma de ele que presenta un desequilibri donant-li tensió a l’obra. En la meva obre he volgut representar a una dona que s’està vestint amb un “vestit” molt llarg, la qual no ens està mirant i no sap què és observada. Aquesta composició té la finalitat de transmetre la vida diària d’una dona, és a dir, sentir-se observada, se vista com un objecta i que és igual la quantitat o la longitud de la roba sempre tindran elles la culpa. 

Aquesta obre es veu des de la perspectiva de la persona que observa a la dona podent posar-te en la seva pell, fet que hauria de transmetre incomoditat, malestar i angoixa, cosa que permet empatitzar amb la protagonista.

En la composició final encara no he afegit color, però m’agradaria posar colors que contrastin, com per exemple que la protagonista estigués pintada amb colors càlids i el vestit i el fons de colors freds, fent la sensació d’estar veient-la per unes ulleres infraroges i que ella sigui l’única present, ella i nosaltres és clar.